La filà Verds de Muro presenta a Izan Molina com a Capità Moro
Soc Izan Molina, fester de tot cor, apassionat de les festes de Moros i Cristians perquè vinc d’una família que ha participat i participa activament en les festes, no tan sols de Muro, sinó també dels pobles del voltant. I és aixina que jo, fester com soc, he tingut la sort no sols d’eixir en Muro, sinó que també he eixit d’esquadra a les festes de Benimarfull; des de 2022 en la filà Mudéjares d’Alcoi; i he pogut clavar-me també un poc en el món fester de Cocentaina anant de convidat a alguns sopars i “voltetes” com diuen ells.
Però en realitat tot va començar a Muro, on ja de ben menut, quan els meus tios Alberto i Margarita, que eixien als Pirates, em treien amb ells a la retreta i als “farolets”. Eren moments que esperava amb ànsia cada volta que arribaven festes. Després, també molt menut, vaig fer una xicoteta incursió puntual en els Maseros, eixint en la carrossa dels xiquets a l’Entrada amb mon tio Carlos, que aleshores eixia en eixa filà.
Però va ser cap a l’any 2013 quan, sent jo un xiquet d’a penes 11 anys, i gràcies a una amiga de ma mare que eixia en la filà Verds, vaig començar a acostar-me un poc més a la festa: sopars, entradetes, l’ambient fester que tant m’atreia. Aquells moments van acabar de despertar en mi una passió que ja no m’ha abandonat mai. No va ser fins a l’any 2018 quan, per fi, vaig fer el pas i em vaig apuntar a eixa mateixa filà en la qual aleshores érem poc més d’una trentena. Aquell any, a més, la filà Verds ostentava la Capitania Mora, i des d’eixe moment vaig començar a dir, mig en broma mig de veres, que jo volia ser el pròxim Capità.
Al llarg d’estos anys com a fester he tingut l’oportunitat de fer quasi de tot: he arrancat l’Entrada, he eixit d’esquadra de negres, he arrancat la Vespra, he format tot el que he pogut… i així fins ara, vivint la festa en cada acte.
Per a mi, les festes de Moros i Cristians no han sigut mai només uns dies assenyalats al calendari, sinó una manera de sentir i d’entendre la vida. Recorde que quan era xiquet i s’arrimaven les festes, si algú em preguntava què volia ser de major, jo sempre contestava el mateix: Capità. Era una resposta dita amb ulls de xiquet, però amb una il·lusió que, amb el pas dels anys, no ha fet més que créixer. Hui, allò que semblava un somni llunyà s’ha convertit en realitat.
Assumisc la Capitania mora amb respecte i humilitat, conscient que represente molt més que una filà, sinó que represente una manera d’entendre la festa, un esperit, una herència que ens han transmés generacions anteriors i que tenim el deure de conservar i engrandir.
També vull agrair de manera especial a la meua filà, els Verds, la confiança, l’afecte i el suport constant. Compartir amb vosaltres aquest any tan especial és un privilegi que guardaré per sempre. Als meus amics, que des que van saber que anava a ser Capità s’han involucrat activament i amb una il·lusió quasi com si foren ells els qui feren la Capitania. A la meua família, gràcies per estar sempre al meu costat, per la paciència, per l’estima i per entendre que la festa també és una forma d’estimar el nostre poble. I, concretament, també volia recordar quatre persones: les meues besàvies Úrsula Piña i Carmen Doménech, així com el meu avi Enrique Molina i ma tia Eva Molina, que, encara que ja no estan, sempre m’acompanyen. I a ells els dedique tot el que soc.
Convide tot el poble de Muro a viure intensament i amb devoció aquestes festes, a omplir els carrers i a sentir-les com a pròpies. Que la música ens guie, que la festa ens unisca i que Muro lluïsca com sempre sap fer.
