El Concert de Festes de Muro reivindica la música festera amb estrenes dedicades als càrrecs de 2026
Muro va celebrar dissabte 2 de maig el Concert de Festes 2026, una de les cites centrals del calendari previ a les festes de Moros i Cristians, amb un programa que va combinar obres de referència del repertori fester amb diverses composicions escrites expressament per als càrrecs d’enguany. L’actuació, organitzada per la Unió Musical de Muro en col·laboració amb La Xafigà, va estar dirigida per Manuel Mondéjar Criado.
El concert es va estructurar en dues parts que alternaven peces consolidades amb noves creacions dedicades a capitanies i figures festeres, una pràctica arrelada que continua alimentant el repertori contemporani.
La primera part es va obrir amb Primavera (1964), d’Antonio Gisbert Espí, pasdoble guanyador del concurs d’Alcoi en un moment clau per a l’organització del certamen sota l’Associació de Sant Jordi. Amb el temps, la peça s’ha consolidat com un referent del pasdoble dianer.
A continuació, Moros i Cristians (1935), de Camilo Pérez Monllor, va aportar el pes de la tradició. Format al Conservatori de Madrid i amb trajectòria en la música militar, el compositor alcoià va escriure aquesta marxa mora —subtitulada Marxa de festa— en la seua etapa a Barcelona, dedicant-la a Francisco Blanes “Quico l’alt”.
El recorregut va continuar amb Cid (1995), de Pedro Joaquín Francés, una marxa cristiana premiada en el concurs de Benidorm i reconeguda amb el premi Euterpe 2006, consolidada com una de les més interpretades del gènere.
El bloc es va completar amb les primeres estrenes de 2026 vinculades directament als càrrecs festers. Izan, del jove compositor Àrtur Ahumada Navalón, està dedicada al capità de la Filà Verds, mentre que Pebrella i Timó, de José Rafael Pascual-Vilaplana, està dedicada al capità cristià de la Filà Maseros. Aquesta última es planteja com una evocació musical de Muro, integrant melodies populars com Serra de Mariola o L’oncle Pep, així com referències a la tradició local i motius litúrgics antics, en un discurs que connecta territori, festa i identitat.
La segona part va aprofundir en aquesta mateixa línia. Verde Cadí (2018), de Miguel Ángel Mas Mataix, respon a un encàrrec de la comparsa Huestes del Cadí d’Elda i s’ha consolidat com a peça identitària vinculada al seu color i simbologia.
El programa va incloure també una nova composició dedicada a càrrecs: Ventalls i Borles (2026), de Pascual-Vilaplana, escrita per a la banderera cristiana de la Filà Contrabandista, amb influències andaluses i referències al garrotín que evoquen l’imaginari propi d’aquesta filà.
Un dels moments més destacats va arribar amb In Memoriam (1980), de Francisco Esteve Pastor, una obra de gran càrrega emotiva dedicada als seus familiars absents i considerada una de les més líriques del compositor murer.
El tram final va incloure La Penya El Cuc (2003), de Juan Sanjuan Rodrigo, encàrrec de l’esquadra homònima de la Filà Maseros i reconeguda en el concurs de Callosa d’Ensarrià, així com Santamaría (2026), de Saül Gómez Soler, una composició nascuda com a regal familiar que reforça la dimensió íntima i personal de la música festera.
Informació completa al següent document:
