01 El naixement de les festes

Les festes de Moros i Cristians de Muro, tal i com les entenem hui en dia, van nàixer a mitjan del segle XIX per enaltir i honorar a la Mare de Déu dels Desemparats.

Totes les informacions orals i corroborades per distints documents escrits ens permeten afirmar que tant les mateixes festes com les filaes de Muro fundades en el segle XIX nasqueren al caliu d’un senyoret o d’un terratinent del poble, els quals amb el beneplàcit i l’autorització de les autoritats municipals i el suport de la resta de vilatans acordaren organitzar unes festes en honor a la Patrona i elegiren les de Moros i Cristians a imitació de les que se celebraven en la veïna ciutat d’Alcoi com les millors. De fet, Muro segueix el mateix model fester que el d’eixa ciutat.

02 Primers documents i textos

El primer document de les festes del nostre poble són unes Ambaixades escrites entre 1840 i 1845 d’estil neoclàssic, la del Moro d’autor anònim i la del Cristià de Jose Vte. Senabre Vilaplana, tot i que ell mateix escriuria les Ambaixades Oficials actuals en 1852 amb un estil propi del romanticisme imperant en l’època, un dels textos amb més antiguitat de l’àmbit morocristià. L’advocat Senabre també va escriure entre 1880 i 1885 la poesia «La Anunciación de la fiesta» que un xiquet o xiqueta vestit d’Angelet declama pels carrers del casc antic el diumenge següent a la Pasqua. L’Angelet és un personatge fester singular i únic de totes les festes de Moros i Cristians.

Els següents documents escrits que confirmen la celebració de les nostres festes en el segle XIX es van trobar en els libres de registre de la roberia Casa Insa de València on figuraven des de 1857 distintes anotacions per al lloguer de tratges per als càrrecs festers, Capitans, Ambaixadors o Abanderats, on els qui els llogaven eren tots importants majors contribuents. A més, Muro gaudeix de la imatge més antiga de totes les festes de Moros i Cristians, un quadre del pintor Francisco Jover realitzat entre 1858 i 1859 de José Bono Gonzálbez, xiquet vestit amb una indumentària segurament de Rodella.

03 El manuscrit de José Estevan i el Centenari

Tot i això, la més valuosa informació sobre les nostres festes en el segle XIX correspon a un manuscrit escrit pel mestre José Estevan on descriu el seu desenvolupament en 1865 i detalla tots els actes festers, pràcticament els mateixos que en l’actualitat, començant per l’Entrada i acabant amb la representació de les Ambaixades de l’advocat Senabre. Tres anys més tard, les actes municipals recullen la constitució d’un Junta per a commemorar el Primer Centenari de la Patrona en 1869 amb el nom dels Caps de filà, els quals corresponen a membres de les famílies més importants d’aquells temps. La premsa alcoiana també va publicar en les seues pàgines algunes notícies referides a la celebració de les festes durant eixe segle.

Les dificultats econòmiques (possibles males collites a causa de gelades, sequera, pedregades…) i diferències polítiques foren la causa que les festes no es realitzaren en dos períodes: entre 1870 i 1877 i entre 1890 i 1898, però des de 1899 fins a l’actualitat s’han celebrat de manera ininterrompuda excepte en 1932 per uns enfrontaments polítics i religiosos i 1937 i 1938 per la guerra civil.

04 L’Ambaixada del Tonell

Al voltant de 1910, Rafael Ramírez Tortosa va escriure «L’Ambaixada del Tonell» com a rèplica humorística de les Ambaixades Oficials que no acabava amb una lluita sinó amb una abraçada dels dos ambaixadors i on intervenien festers de la desapareguda filà Albornós. Des de principis de la dècada dels setanta del segle passat la representen la filà Llana i la filà Mare de Déu.

05 L’Entrada al llarg del temps

Des del naixement de les festes fins a 1969 l’Entrada es realitzava el dissabte per la vesprada, desfilant primer el bàndol Moro i a continuació el Cristià. El seu itinerari ha tingut distints recorreguts al llarg del temps. En el segle XIX començava des de les ventes que hi havia al voltant de l’ermita de sant Antoni i recorria tot el casc antic del poble. A principis del segle XX arrancava des de darrere de l’ermita de la Patrona fins que a partir de 1968 s’iniciava des de l’Av. d’Alcoi desfilant també pel casc antic. En l’actualitat, i des de 2022, l’Entrada transcorre des de l’avinguda de València fins acabar en la plaça del Matzem.

06 El Castell

L’escenari per excel·lència de les Ambaixades és sense dubte el castell que sempre es plantava en la plaça de l’Església. El primer que tenim documentat era de 1822, encara que en l’esmentada descripció de les festes de 1865 se’n parla d’un altre que possiblement no seria el mateix. En 1882 se’n va construir un de nou pel mal estat de conservació del castell anterior, però que es va cremar durant la guerra civil. En acabar esta, tots els anys se’n construïa un amb materials d’obra per a enderrocar-lo en passar les festes. A partir de 1950 començaren a fer-se distints castells de fusta fins que en 1998 es va edificar un castell en la plaça del Matzem on està l’actual seu social de la Junta de festes.

07 El Segon Centenari: un abans i un després

En 1969 es realitzaren unes festes extraordinàries amb motiu del Segon Centenari de la Mare de Déu dels Desemparats de Muro que introduïren alguns canvis que van suposar un abans i un després en les festes de Moros i Cristians de Muro: per primera vegada s’efectuà l’acte de l’Ofrena de Flors a la Patrona; es modificà l’Entrada dividint-la en dos dies: el dissabte per a l’Entrada del bàndol Cristià i el diumenge per a la del bàndol Moro; i finalment, es permeté que cada filà eixira amb el número d’esquadres de negres que volguera. L’èxit que despertà esta novetat fou motiu suficient perquè a partir d’eixe any l’Entrada quedara definitivament partida en dos dies fins a l’actualitat i alhora va permetre que la dona començara a participar en les festes. Tot i això, no se les reconeixeria com a membres amb tots els drets i deures en totes les filaes fins el segle XXI.

08 Declaració d’Interés Turístic Autonòmic

La Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana va declarar les festes de Moros i Cristians de Muro d’Interés Turístic Autonòmic en 2019, reconeixent així la importància d’una festa que se celebra des de fa quasi dos-cents anys.