Filà Verds

1933

ELS NOSTRES ORÍGENS

Els Verds de Muro, sorgits d’una escissió de la filà Albornós

La filà Verds de Muro té el seu origen en una escissió produïda dins la filà Albornós durant els primers anys de la Segona República. L’any 1932, els enfrontaments polítics i religiosos, no només entre els seus membres sinó en el món fester en general, provocaren una profunda divisió interna que impedí la continuïtat normal de la filà. Aquest conflicte desembocà en la desaparició definitiva de l’Albornós una de les filaes més importants del nostre poble des de finals del segle XIX i bressol de l’Ambaixada del Tonell i en la no celebració de les festes de Moros i Cristians d’aquell any. Després de les festes de 1933, un dels grups sorgits d’aquella divisió decidí fundar una nova filà, que adoptaria el nom de Verds.

El nou grup estava format majoritàriament per festers d’ideologia d’esquerres i anticlerical, molts d’ells antics membres d’Albornós, que es reuniren per primera vegada al carrer Sant Salvador amb la voluntat expressa de crear una nova filà. Entre els fundadors documentats destaquen Antonio Sanjuán Alonso Cullereta (Primer Cap de filà), Juan Climent Blasco Tita, Manuel Santamaria Pérez Panís, Pepe Such Giménez Cansalà, Carlos Agulló el Socarrat i Rafael Santamaria Pérez el Bessó, entre altres.

La filà adoptà el nom de Verds prenent com a referència la filà homònima d’Alcoi, de la qual també llogà els primers tratges. La indumentària inicial es caracteritzava pel color verd dels pantalons bombatxos adomassats i l’ús de l’espingarda com a arma distintiva. Els Verds debutaren oficialment en les festes de 1934, any que la filà pren com a inici efectiu de la seua trajectòria festera. Des dels primers anys, la filà es caracteritzà per un nombre reduït de membres, circumstància que marcaria la seua evolució posterior però no impediria la seua continuïtat històrica.

Font: Joan Josep Pascual